ILERI ha establert un acord de col·laboració amb les ONG's Alegria sense fronteres i La Joie des Orphelins, amb l'objectiu de realitzar accions educatives solidàries entre Catalunya i diferents països de l'Àfrica. A ILERI estem entusiasmats amb aquesta col·laboració. El principal impulsor d'aquestes ONG's, Iñaki Alegría, és pediatra i treballa a l'actualitat a l'Hospital Infantil de Gambo (Etiòpia) i al campament per nens orfes de La Joie des Orphelins a Kolda (Senegal). Felicitats per tota la feina que fas Iñaki! I un petó enorme de tots nosaltres per a tots els infants que participen en aquest projecte.
Periòdicament, Iñaki comparteix amb nosaltres algunes de les seves experiències. Avui us volem apropar les històries d'Alasane, Assi i Abusha, tres històries que desperten l'esperança de tot el que podem arribar a aconseguir amb petits gestos. No us perdeu el seu blog: https://cooperacioambalegria.wordpress.com/
Alassane és un nen que va néixer amb un part domiciliari que es va complicar i va tenir com a seqüeles una asfixia neonatal i una paràlisi cerebral. L'escolarització li ajuda a rebre més estímuls i a millorar el seu desenvolupament neuro-cognitiu i psico-motriu. El petit Alassane ha finalitzat el seu primer curs escolar. Ha sigut per ell una gran experiència, que li ha permès relacionar-se amb nous companys i rebre infinitat d'estímuls diaris. Sense cap dubte, hem pogut observar un abans i un desprès en ell desprès de l'escolarització.
Assi Diamanka es va quedar òrfena a l'edat de 7 anys, vivint amb condicions molt humils i passant per grans dificultats que ni ens podem imaginar. L'associació “La Joie des Orphelins” (L'Alegria dels òrfans) li transmet suport i la força necessària per sortir endavant en aquests moments tan durs. Ara té 14 anys i està a quart curs d'educació primària al Sinthiang Faraba de Kolda. Ara és una estudiant brillant a classe gràcies al suport que ha rebut la petita de “La Joie des Orphelins”. A més a més, Assi forma part de l'entitat i dóna suport a nens i nenes òrfans com ella per superar les dificultats i seguir endavant, transmetent la importància d'anar a l'escola.
Abusha, una jove, molt jove, en realitat una adolescent mare, de no més de 17 anys, que va arribar amb la mirada enfonsada que encara es va enfonsar més al percebre la gravetat de la situació de la seva filla, Ruziya, deixant entreveure algunes llàgrimes. Ara, després de 26 dies a l'hospital amb la seva filla, marxa amb alegria, encantada amb el tracte rebut i deixant-nos una forta i calorosa abraçada i mostres d'agraïment. És el rostre alegre de tornar a viure, o millor dit, de viure per primera vegada. És l'energia de la vida de la petitoneta que tan sols volia menjar. La vitalitat d'una petitoneta que ingereix energia, aliment de vida, d'alegria, de felicitat i de salut. El mateix que haurien d'ingerir tots els nens i nenes que habiten a la Terra.
Avís important |
El seu navegador està obsolet, moltes funcionalitats de la web no es veuran correctament. |